___Reabro
Pelouse sur l'Océan para intentar llegar a todas aquellas personas que aún sufre al oír hablar de la Gripe A.
No voy a escribir nada al respecto, pues muchos otros ya han dicho lo que tenían que decir. A continuación, os dejo bastante información para que entendáis que la Gripe A no es nada nuevo, que no es ni mucho menos tan peligroso como lo pintan (es un virus mucho menos peligroso que el de la Gripe Estacionaria de cada año) y que debemos pensarlo muy bien antes de vacunarnos. La mayoría de lo expuesto aquí son datos objetivos, juzgarlos os atañe a vosotros. Os recomiendo especialmente el vídeo de la Doctora Sor Teresa Forcades (objetivo al 99%) y muy revelador.
___Esto es sólo una pequeña muestra de todo lo que se ha dicho estos días. Si tienes algo interesante relacionado, por favor, comenta este artículo y adjunta tu fuente, así conseguiremos conglomerar toda la información en un sólo
post.
Salud (y nunca mejor dicho),
Carles Araguz López
___Hola estimats internautes.
Ja sé que fa temps que no us escric gaire cosa, però avui us vull presentar un dels meus treballs. Darrerament he estat treballant en en desenvolupament d'una web del meu barri: la web de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar; una web estèticament lleugera i elegant on predomina una gama àmplia de grisos contrastada amb unes gotes de blau.
___Està desenvolupada amb XHTML i CSS, i inclou alguna aplicació Javascript.
___Per a l'associacionisme tenir un lloc a la xarxa és una eina vital, tant per a la comunicació i difusió com per a enfortir la vinculació associació-veí (en aquest cas).
Per tot això, i perquè és el projecte per al qual he estat enfeinat aquest setembre, us animo a que la visiteu:
___Les vacances a Mallorca amb els amics de tota la vida, m’han portat diverses reflexions. Entre les reflexions que ens fèiem, hi havia la pregunta: “de què fem els entrepans avui?” o “què fem per sopar?”. Fins i tot algú s’atrevia a preguntar “quin és el
plan per avui?”. Totes les preguntes tenien una resposta simple, no calia encetar un debat per ninguna d’aquestes preguntes, ni per cap que s’hi assemblés. El que sí que va generar debat (i si no recordo malament, no és la primera vegada) va ser una pregunta molt relacionada amb l’ambient en el que ens movíem.
___Tothom sap que Mallorca és una illa del Mediterrani que forma part de les Illes Balears. I segurament tothom deu saber, o pot arribar a deduir, que si t’endinses una mica en les carreteres costeres de l’illa pots arribar a trobat platges “caribenques”. Les anomenades platges es caracteritzen per tenir una aigua clara i blava, a l’estil de les platges del Carib. Va ser justament aquesta aigua, la que va conduir la discussió de la que us vull parlar.
___“L’aigua, és blava?”. Aquesta va ser la pregunta que algú va formular (o no), i que va ser debatuda durant, si més no, mitja hora. A la discussió hi trobàvem dos fronts; els qui defensàvem que l’aigua era blava (noteu la meva inclusió dins el grup) i els que contradeien aquesta afirmació. M’agradaria poder-vos reproduir alguns dels arguments que ambdós grups van emprar:
Per defensar que l’aigua no és blava, l’argument central de la batalla verbal va ser afirmar que l’aigua és blava perquè el cel és blau, és una qüestió de reflexió de la llum. En certa mesura podríem estar-hi d’acord, o com a mínim ens podria fer dubtar, però si raonem aquesta resposta, ens adonarem que és falsa. L’aigua no és blava (o no es veu blava) perquè el cel sigui blau. Si això fos així l’aigua seria sempre del color del cel, i quan hi ha núvols, un dia grisós qualsevol, l’aigua no és pas gris fosc, sinó d’un color blau fosc molt poc lluminós. Si hi ha algú que arribats aquest punt de l’article, es nega rotundament a creure que l’aigua és blava, el convido a seguir llegint.
___Per altra banda, anàvem a platges on l’aigua, de color gairebé turquesa, tintava el fons d'aquest mateix color. Era difícil raonar que l’aigua era blava per la reflexió del cel, quan ens trobàvem davant d’una situació com aquesta [veieu la fotografia de l'article]. Personalment era del parer que res pot ser 100% transparent. També dèiem que si l’aigua no és blava, com era possible que des de l’espai es veiés blava? Si ens hi aturem un moment segur que recordem una imatge de qualsevol dels satèl·lits que tenim instal·lats, mostrant-nos una part de la Terra (negada per la llum del Sol, o no) en la que l’aigua dels oceans és de color blau; fosc o clar depenent de la llum. Hi havia qui deia que quan es fa fosc, que el cel és vermellós l'aigua es veu vermella, però és fals, es veu més vermella que de costum perquè el color del cel incideix sobre l'aigua, però des de l'espai, l'aigua que nosaltres estem veien vermellosa segueix sent blava. En aquest cas sí que és qüestió del color del cel, però el grau de vermellor que veiem en l'aigua no és el mateix que el que té el cel.
___La discussió degenerava en altres qüestions, un xic més físiques, com per exemple: com incideix la llum en un material i com i què se’n reflecteix per donar la sensació de color. També es va comentar que l’aigua podia no ser blava però les característiques dels oceans o els llacs així ho feien possible.
___El cert és que des de fa força temps que l’argument del cel és un dels més coneguts popularment. Però també és cert que aquest argument és fals. L’aigua és intrínsecament blava, gràcies a la seva composició química. [als enllaços hi trobareu tot el raonament]
___No cal discutir gaire, ni llegir gaire llibres per saber com es pot demostrar, simplement regirar una mica Internet, visitar piscines municipals o fer una mica el manetes construint un estri que ens ajudi a veure-ho millor.
L’aigua és químicament blava. En poques quantitats (un got d’aigua, una gerra d’aigua, una banyera, etc.) no es pot apreciar, de la mateixa manera que no podem apreciar de quin color és la Coca-Cola amb una sola gota sobre el dit: sembla transparent. Per buscar de quin color són les coses, només cal que agafem un espectroscopi (que evidentment no té ningú a casa). Aquest aparell permet conèixer la longitud d’ona que cada material absorbeix, dispersa o reflexa. En el cas de l’aigua, l’espectroscopi mostra que el color de l’aigua és el blau proper a l’indi. Si arribats a aquest punt de l’article seguiu creient que l’aigua no és blava, us recomano que seguiu llegint una mica més.
___Hi ha algunes piscines enrajolades de color blanc (s’ha de reconèixer que no gaires). Sense aigua, la superfície de la piscina es veu de color blanc, del color de la rajola. Però al afegir-hi aigua, en aquest cas en grans quantitats, podem observar com els fons de la piscina, ja no és tant blanc com el vèiem abans, sinó que adopta un color blau turquesa molt lleuger. Una altra prova que podeu fer (que és més a l’abast de la gent) és agafar un tub rígid completament opac, per exemple una canonada de metall (de coure, per exemple). El tub hauria de mesurar uns quatre metres de llargada en línia recta, i no caldria que tingués un diàmetre gaire gran, amb uns 4 o 5 cm n’hi ha de sobres. Tapeu-lo amb un vidre o un plàstic transparent per una punta i ompliu-lo d’aigua (o d’aigua destil·lada si ho preferiu). Col·loqueu un paper blanc o una superfície blanca a sota i il·lumineu-la amb llum blanca. Acte seguit, i amb l’ajuda d’una escala, mireu per la part superior del tub, deixant davant de la vostra retina la columna d’aigua, cedida del vidre i acabada a la superfície blanca. Podreu apreciar com l’aigua que aparentment semblava transparent és ara de color blau clar, igual que succeïa a la piscina de la que us parlava*.
___De fet, la afirmació de que res és transparent és, en part, certa. Afirmava que una quantitat determinada de molècules no podien ser mai completament transparents, ja que són massa (sòlida, líquida o gasosa) i com a tal, ha de tenir algun color. Això és, com us deia en certa mesura, ja que tot té un color, en el rang de llum visible, o no. L'aigua pesant (de deuteri, ió de l'hidrogen), que s'usa com a mostra comparativa per comprovar similituds amb l'aigua, és transparent, no té color "visible" però de fet si que absorbeix una determinada longitud d'ona infraroja.
___La discussió s’acaba aquí. No cal donar-hi més voltes, simplement fer la prova experimental i comparar resultat amb hipòtesi.
___Us adjunto els enllaços que m’han ajudat a entendre perquè l’aigua és blava, hi trobareu l’explicació en termes més científics i aprofundireu més en les característiques de la llum i els l’absorció espectral:
__________
* L'experiment està extret del primer enllaç i està redactat com per fer-lo a casa. No ho he provat amb aquests materials.