Teatre amateur
Autor: Carles Araguz López, Publicat: 21:17:21, 28/02/2007
___El teatre amateur és, molt sovint, una alternativa a l’hora de gaudir de l’art escènic. Cada cop són més els grups que naixen amb la idea de oferir teatre sense cap perspectiva professional i motivats únicament per les ganes de passar-s’ho bé i fer passar una bona estona a qui els anirà a veure. El meu barri, Sant Andreu (Barcelona), compta amb una oferta relativament abundant pel que a grups amateurs es refereix: a l’Ateneu Obrer de St. Andreu, al Casal Catòlic, a la parròquia de Sant Pacià (Antifaz), o a la S.C.E. La Lira (La Lira Teatre), trobem quatre dels grups de teatre d’aquest barri.
___Del que m’agradaria parlar però, és molt més que no pas de la seva simple existència. Jo formo part d’un d’aquests grups de teatre no-professional, i puc afirmar que el món amateur és tan complex com ho és de vegades, el professional.
El teatre amateur està, gairebé sempre, exclòs de remuneració a nivell personal, i el primer impediment que troben els grups amateurs és, també, una mancança de medis monetaris per realitzar-se escènicament. Trobar un lloc d’assaig i un escenari on actuar com a mínim una vegada, no és fàcil, si a més a més sumem els costos que deriven d’atrezzo, escenografia o vestuari, la cosa ja és més elaborada. Els diners són importants i necessaris en la seva mesura. Sí, ho són. Ningú no regala res a ningú, i personalment, crec que l’Ajuntament de Barcelona (o com a mínim al Districte de Sant Andreu), no es preocupa gaire per subvencionar grups, com els mencionats, tant com seria convenient. Potser és perquè la gent cau en el tòpic que envolta el teatre amateur: és teatre barato i ranci. No senyor, no és així. El teatre amateur pot estar en moltes ocasions a l’altura del professional: oferint obres de culte (o no); fent riure a la gent, o fent-los plorar, o fent-los pensar; amb actors que tot i no estar remunerats es deixen la pell a l’escenari. Aquest és el teatre que l’Ajuntament no promociona com hauria de fer. Els polítics es renten les mans oferint subvencions públiques per a les associacions que normalment acullen aquests grups, però sota el meu punt de vista són insuficients, no hi ha un grau d’implicació suficient.
___Deixant els diners de banda, parlem de la gent, parlem del públic. La majoria dels que vénen a veure les representacions de l’esmentat art escènic, solen ser amics, familiars o veïns del barri. La gent no està acostumada a anar a veure teatre amateur i trobar-se amb muntatges espectaculars i innovadors, només esperen veure l’amic o el familiar o el veí sobre l’escenari. En aquest punt es crea una confusió a les dues parts. El públic no acudeix a muntatges complexos (be sigui pel text, per la realització, ...), i la part que engloba als actors, directors, escenògrafs, etc. cauen en l’error de fer teatre només per passar-s’ho bé. Personalment crec que és un error. Penso que la motivació ha d’anar més enllà i s’ha de intentar oferir una cosa atractiva, innovadora o transgressora per al públic, sigui quin sigui. Amb muntatges transgressors o complexos un s’arrisca a ser objecte de les crítiques destructives d’algun jubilat cregut, que es pensa que és crític de teatre només per haver pagat cinc euros, o dels badalls d’algun adolescent a qui només diverteixen les pel·lícules del Tom Cruise o l’Ashton Kutcher, i que va al teatre perquè espera riure una estona (amb els actors, o dels actors...). Ja n’hi ha prou. Es pot ser creatiu, transgressor, divertit, compromès i amateur.
___Obrim-nos una mica més al teatre que solen menysprear els grups amateurs. Proposem una oferta que vagi més enllà dels típics vodevils o dels típics drames Guimerans, proposem muntatges que no siguin únicament una colla d’actors, un text i una escenografia de cinc cents euros. Muntatges de mobiliari diàfan o inexistent, on la feina de l’actor pugui crèixer, i pugui deixar de ser l’actor que vomita el text per passar l’estona. Juguem amb la veu, el cos, les llums, la música, ... Fem teatre del bo, però al barri.
Agefir a
Menéame, a
del.icio.us o
envia'l per mail a un amic
Menéame, a
del.icio.us o
envia'l per mail a un amic
COMENTARIS
Bandida (11:58:23, 01/03/2007)
Tens rao en tots els aspectes pero, m'agradaria afegir k gràcies al teatre amateur molts actors i actrius han estat descoberts i actualment apareixen en obres de teatre en el Poliorama, el Victoria i d'altres.
El teatre amateur és una experiencia k qui realment la sent i la viu, aprecia la sensibilitat del teatre i sobretot, el "CURRU" k suposa.
PD: Ben fet! jeje ja te'l demanare x algun treballet o coses d'aquestes jajaja.
Bandida, xtu.
Tens rao en tots els aspectes pero, m'agradaria afegir k gràcies al teatre amateur molts actors i actrius han estat descoberts i actualment apareixen en obres de teatre en el Poliorama, el Victoria i d'altres.
El teatre amateur és una experiencia k qui realment la sent i la viu, aprecia la sensibilitat del teatre i sobretot, el "CURRU" k suposa.
PD: Ben fet! jeje ja te'l demanare x algun treballet o coses d'aquestes jajaja.
Bandida, xtu.
Lîtus (18:14:21, 02/03/2007)
Sí, és cert que abans n'hi havia prou amb ser bo. Un exemple l'és el Jordi Banacalocha o el Pep Muné (que són del barri), però avui, és molt difícil arribar a dalt de tot, sense estudis (sigui en l'àmbit que sigui) fins i tot al teatre.
Un petó
Sí, és cert que abans n'hi havia prou amb ser bo. Un exemple l'és el Jordi Banacalocha o el Pep Muné (que són del barri), però avui, és molt difícil arribar a dalt de tot, sense estudis (sigui en l'àmbit que sigui) fins i tot al teatre.
Un petó
Bandida (18:57:06, 05/03/2007)
També tens raó... Però tots els que fem teatre amateur hem de lluitar xk ens vegin i ens escoltin, i lògicament després ens critiquin, des de el punt de vista de correcció. Perk tal com dius, moltes vegades les crítiques són tot el que vulguis menys instructives, bàsicament: critiquen per fer mal. I això si que no ho podem tolerar! Per k encara k no ho sembli, darrere de les dues hores que el públic ha estat gaudint de l'espectacle, hi ha una gran quantitat de dies i mesos de preparació. Únicament cal dir que per respecte a qui ha estat allà dia i nit, cal evitar els comentaris de mal gust per la ilusió que tothom hi ha posat.
Un petó. dentó?
També tens raó... Però tots els que fem teatre amateur hem de lluitar xk ens vegin i ens escoltin, i lògicament després ens critiquin, des de el punt de vista de correcció. Perk tal com dius, moltes vegades les crítiques són tot el que vulguis menys instructives, bàsicament: critiquen per fer mal. I això si que no ho podem tolerar! Per k encara k no ho sembli, darrere de les dues hores que el públic ha estat gaudint de l'espectacle, hi ha una gran quantitat de dies i mesos de preparació. Únicament cal dir que per respecte a qui ha estat allà dia i nit, cal evitar els comentaris de mal gust per la ilusió que tothom hi ha posat.
Un petó. dentó?
Rissu (20:37:08, 05/03/2007)
Estic d'acord amb el post i m'agrada que comparteixis amb mi aquest inici de les obres transgresores, inici del que vindrà després.
És tota una expèriencia arriscar-se fent un Muntaplats ( i que sigui un èxit personal, a més a més) o/i fer una obra diferent com ara el Tinent (i a més amb poc temps).
Tens raó, el teatre de barri s'ha de potenciar des de l'ajuntament, però també des del barri mateix. El teatre és un mitjà de comunicació vàlid a tot el mòn. Ara és el moment de la música i del futbol però qui sap, potser demà serà el torn del teatre ( i fins i tot del teate amateur), em d'ensenyar a estimar-lo com podem arribar a fer-ho nasaltres algun dia o com ho fem avui.
Una abraçada molt forta! Ah, i conteu amb mé per Sant Jordi. Estic disposat a crear espais diafans i a jugar amb la veu i el cos per vosaltres. Clar que sí!!
Estic d'acord amb el post i m'agrada que comparteixis amb mi aquest inici de les obres transgresores, inici del que vindrà després.
És tota una expèriencia arriscar-se fent un Muntaplats ( i que sigui un èxit personal, a més a més) o/i fer una obra diferent com ara el Tinent (i a més amb poc temps).
Tens raó, el teatre de barri s'ha de potenciar des de l'ajuntament, però també des del barri mateix. El teatre és un mitjà de comunicació vàlid a tot el mòn. Ara és el moment de la música i del futbol però qui sap, potser demà serà el torn del teatre ( i fins i tot del teate amateur), em d'ensenyar a estimar-lo com podem arribar a fer-ho nasaltres algun dia o com ho fem avui.
Una abraçada molt forta! Ah, i conteu amb mé per Sant Jordi. Estic disposat a crear espais diafans i a jugar amb la veu i el cos per vosaltres. Clar que sí!!
Claudieta (16:17:47, 11/03/2007)
Jo no sóc actriu de teatre amateur (ni de cap altre tipus). I per tant m'he sentit identificada quan has parlat del públic. I tens raó, tota la raó del món, la gent va a veure al germà, al fil, a l'amic q fa d'actor...
Però totes aquelles persones q fan teatre amateur no fan d'actors, són actors, i penso q cada vegada més es valora el tot el curro que hi ha al darrere de cada obra.
I jo, personalment, quan vaig a veure teatre amateur, si q vaig a veure als amics o als coneguts q actuen, però em serveix d'excusa per anar al teatre i veure obres realment genials!
si, és una excusa, pq potser per falta de temps, de diners, de costum d'anar al teatre no ho faig tant sovint ocm m'agradaria.
Gràcies per servir-me d'excusa per poder gaudir del teatre!
Jo no sóc actriu de teatre amateur (ni de cap altre tipus). I per tant m'he sentit identificada quan has parlat del públic. I tens raó, tota la raó del món, la gent va a veure al germà, al fil, a l'amic q fa d'actor...
Però totes aquelles persones q fan teatre amateur no fan d'actors, són actors, i penso q cada vegada més es valora el tot el curro que hi ha al darrere de cada obra.
I jo, personalment, quan vaig a veure teatre amateur, si q vaig a veure als amics o als coneguts q actuen, però em serveix d'excusa per anar al teatre i veure obres realment genials!
si, és una excusa, pq potser per falta de temps, de diners, de costum d'anar al teatre no ho faig tant sovint ocm m'agradaria.
Gràcies per servir-me d'excusa per poder gaudir del teatre!
Saina (11:38:28, 02/04/2007)
Penso que el Teatre, (igual que qualsevol altre tipus d'expressió artística), és una manera de d'allunyar a les persones (tant al públic com als artistes) de la seva vida qüotidiana i portar-los a altres llocs, altres èpoques, altres vides. Sovint l'art pot no semblar imprescindible però és molt més important del que algunes persones creuen. La música, el cinema, el teatre (i tantes altres manifestacions artístiques com el circ, la pintura, la literatura...etc) ens ensenyen a comunicar-nos, a veure, escoltar, ens ensenyen a poder comprendre altres persones i ens apropen a altres tipus de vida, ens ensenyen a ser persones, ens permeten descobrir que la vida va una mica més enllà de la nostra qüotidianitat, ens ajuden a relativitzar els nostres problemes i els nostres complexes,ens fan una mica més lliures.
Per tots aquests motius jo crec que s'ha de motivar i incentivar desde allà on es pugui (barri, administració, organitzacions privades, associacions, centres d'educació públics...)que les persones s'animin a unir-se, a fer grup, a divertir-se, a currar durant mesos, a fer teatre, a presentar el resultat davant el públic i a fer-lo disfrutar. És cert que el teatre amateur potser no té tant de "prestigi" com el professional, però justament per aquest motiu crec s'ha de seguir fent i proposant obres transgresores, crítiques, diferents, on es pugui compaginar poder fer passar una bona estona al púbilc i també fer-lo reflexionar sobre allò que ha vist.
Gracies a tots aquells que ens fan viure la màgia del teatre!
Penso que el Teatre, (igual que qualsevol altre tipus d'expressió artística), és una manera de d'allunyar a les persones (tant al públic com als artistes) de la seva vida qüotidiana i portar-los a altres llocs, altres èpoques, altres vides. Sovint l'art pot no semblar imprescindible però és molt més important del que algunes persones creuen. La música, el cinema, el teatre (i tantes altres manifestacions artístiques com el circ, la pintura, la literatura...etc) ens ensenyen a comunicar-nos, a veure, escoltar, ens ensenyen a poder comprendre altres persones i ens apropen a altres tipus de vida, ens ensenyen a ser persones, ens permeten descobrir que la vida va una mica més enllà de la nostra qüotidianitat, ens ajuden a relativitzar els nostres problemes i els nostres complexes,ens fan una mica més lliures.
Per tots aquests motius jo crec que s'ha de motivar i incentivar desde allà on es pugui (barri, administració, organitzacions privades, associacions, centres d'educació públics...)que les persones s'animin a unir-se, a fer grup, a divertir-se, a currar durant mesos, a fer teatre, a presentar el resultat davant el públic i a fer-lo disfrutar. És cert que el teatre amateur potser no té tant de "prestigi" com el professional, però justament per aquest motiu crec s'ha de seguir fent i proposant obres transgresores, crítiques, diferents, on es pugui compaginar poder fer passar una bona estona al púbilc i també fer-lo reflexionar sobre allò que ha vist.
Gracies a tots aquells que ens fan viure la màgia del teatre!
Juan (20:35:01 15/11/2007) WWW
Hola, Carles:
Jo sóc director de teatre no professional però apassionat i busco actors que tinguin aquesta filosofia que descrius.
També m´agradaria conèixer el vostre esforç.
Una abraçada
Hola, Carles:
Jo sóc director de teatre no professional però apassionat i busco actors que tinguin aquesta filosofia que descrius.
També m´agradaria conèixer el vostre esforç.
Una abraçada
Carla (19:36:13 23/03/2010)
Hola Carlos, m'ha agradat molt el teu article i m'agradaria posar-me en contacte amb tu per preguntar-te una cosa però no he trobat el teu correu privat enlloc, de manera que siusplau, si pots escriure'm t'estaré molt agraïda.
Carla.
Hola Carlos, m'ha agradat molt el teu article i m'agradaria posar-me en contacte amb tu per preguntar-te una cosa però no he trobat el teu correu privat enlloc, de manera que siusplau, si pots escriure'm t'estaré molt agraïda.
Carla.
Digue's la teva
Tots els comentaris estan moderats per l'administrador del Blog
Última visita:
00:15:05 03/09/2010
00:15:05 03/09/2010
