AC#1: El vermell de l'estiu
Autor: Mercè Català Sánchez i Carles Araguz López, Publicat: 12:41:24, 29/07/2007
___Article de col·laboració. [AC#1]
Avui, en primícia, el primer article de col·laboració del pelouse sur l’océan. Es tracta d’un text de Mercè Català, sobre l’estiu i els colors vermells, concretament els produïts per les picades i les cremades. Però per no embrutar aquest monòleg, us deixo que us delecteu amb el toc d’humor que ens ofereix aquesta bellíssima persona.
El vermell de l’estiu
Per Mercè Català Sánchez
Quatre!
Sí, quatre… Quatre nits que fa que no dormo, quatre dies que em rasco tot el cos… Quatre dies que també em pica... Quatre maleïdes hores que em passo buscant per l’habitació, abans de dormir i mig sonàmbula, algun bitxet estrany i toca nassos que s’hagi col·lat per la finestra, que porta tot el sant dia tancada! Suposo que ja sabeu de què estic parlant no? Dels mosquits! I no només d’ells eh? No, no. De les mosques negres, de les abelles també, de les vespes també, dels
abejorros, de les puces, dels xinxes, dels polls, de les meduses, de les formigues i de les aranyes. També! Cada estiu és el mateix... Però la meva pregunta és: què coi els passa al juliol? Jo crec que al estar tot l’any
sobant i/o procreant-se, s’han d’agafar unes vacances per fotre al personal. Perdó per les meves paraules, és que en aquestes circumstancies suposo que m’entendreu. Però el pitjor és quan et trobes a aquella veïna odiosa que al veure’t amb un toc magenta, s’escura la gola, es gira, posa aquella mirada amb els ulls clucs i plens d’ironia, i et diu:
- Ai nena, fas mala cara...que no dorms bé? Ui, i tens picades per tot arreu, eh?
- A sí? Vés per on que no me n’havia adonat.
- A veure si tanquem la finestra abans de dormir... Apa adéu picadeta.
___Ta mare dorm bé, enterrada a dotze metres? Picadeta, picadeta, vigila quan surtis a estendre la roba si no vols que et quedi mulladeta, mulladeta. Em treu de polleguera! Però, he de reconèixer que... Resulta que una nit (d’estiu òbviament), no podia dormir i ja estava mig drogada per la olor de l’
after bite aquest, i pel matí la repel·lent de la meva veïna i jo havíem tingut una conversa semblant (però amb més estimació, sí...). Doncs aquella nit, vaig regar les plantes de la terrassa, amb la mala sort que tota la seva roba es va mullar. Si me la trobo avui, regaré les plantes amb salfumant!
___Tornant al tema, no és que no m’agradi que existeixin aquests repugnants insectes (o les veïnes,
ejem), però no m’agrada ser la única de tota la família que acabi picada fins les parpelles! Tan exagerat no, però si no soc la que està socarrimada del sol d’estiu (amb un vermell nuclear), està vermella perquè els mosquits de tota la casa tenen gana i mira, a mi em sobra sang. Odio l’estiu! Concretament, odio el vermell de l’estiu. Quants de vosaltres us heu cremat a llocs on mai havíeu pensat que era possible cremar-se? A veure, no pensem malament (o sí)... Jo em refereixo a altres llocs com: els dits del peu, entre mig dels dits de les mans, darrere del genoll, a les orelles... I després de la cremada, cremetes i xorradetes pel cos! No en tens prou amb allò de les picades que, a sobre, has de posar-te
“afters”. Sí, tot
after i més
after:
after sun,
after bite,
after shave,
after eight,
after hour! (Què està passant amb els
before?) És clar que els
after sembla que et donen tota la seguretat, que no et passarà res, com amb la crema solar. Sembla que aquella massa blanca, pastosa i consistent ha de frenar els rajos del sol per nassos (ni que sigui relliscant)! Doncs no, et cremes i després, a gaudir dels
afters per la pell.
___Mira que hi ha coses boniques a l’estiu eh? Sí, no només ens quedarem amb les lletges. Per posar un exemple, aquest diumenge marxo d’excursió (allunyada dels mosquits tigre, tot s’ha de dir). Podré escoltar els ocellets, mirar les floretes, estaré allunyada dels sorolls insuportables de la ciutat, respiraré l’aire fresquet del bosc i passaré un dia agradable amb el meu
novio. I al final... Al final... Al final tornaré amb picades per tot el cos!
Agefir a
Menéame, a
del.icio.us o
envia'l per mail a un amic
Atma (18:17:04, 31/07/2007)
Estoy sorprendida de que año tras año y generación tras generación las tácticas de ataque milenarias de esos diminutos monstruos de la naturaleza, continúan sorprendiendo a nuestros indefensos cuerpos con extrema crueldad y eficacia.
¡...Qué tiempos aquellos vienen a mis recuerdos, cuando yo también dedicaba algunas páginas de mi diario a dejar constancia escrita (a modo de documento histórico) de las atrocidades acometidas por esos... patilargos con alas y repugnantes seres...!
Recuerdo a los miles de millones de congéneres nuestros que han perdido y siguen perdiendo la batalla con su vida, ante los genocidas TSE-TSE, que no dejan de contaminar de malaria a todo aquel que se pone delante (o detrás).
Y desearía que las generaciones venideras (porque las actuales nada de nada), prefieran dedicar el tiempo de sus investigaciones a combatir este grave problema, antes que pasear por Júpiter... Venus... Marte o que fabricar armas de destrucción masiva que no son capaces de acabar con la memoria de este monstruo diminuto "ANOFELES".
Sólo me queda decirte, Mercè, que ánimo y que me solidarizo con tu indignación por la picazón de tu acribillado cuerpo (que eso también tiene su importancia) y te mando un pensamiento positivo que te alivie y reconforte en tu paso por el verano.
SALUD, Atma.
Tots els comentaris estan moderats per l'administrador del Blog
Última visita:
00:15:05 03/09/2010