Dadà
Autor: Carles Araguz López, Publicat: 14:30:07 21/02/2008
___El cel tenia un color estrany. Teixia una cortina que per sota és violeta i per sobre és blava. A un extrem, tres estrelles. Ella va seguir caminant pel camí de pedres. Descalça. Pedres que sagnen. La sang pujava pels turmells, arribant als genolls i caient fins al cel amb la debilitat pròpia dels líquids. Els cabells negres l'estiraven cap enrere, fent-la plorar. I les llàgrimes li estimulaven les galtes pàl·lides amb les que s'havia llevat aquell matí. Sota una nota del vent, van creuar-se una llàgrima i una gota sangonosa.
El cel començava a sortir per l'horitzó, i la bruma marina ja no feia olor de res; només era aigua seca flotant pel seu voltant, emboirant la seva mirada. Els dos ulls de gat ja no brillaven prou, i es van tancar. Tot tenyit, tot de negre.
No tot significa quelcom... o sí?
Agefir a
Menéame, a
del.icio.us o
envia'l per mail a un amic
miKi (01:02:12 27/02/2008) WWWdicen que el nombré de Dadá se refiere a una de las primeras palabras que aprenden a decir los bebés (seres sin capacidad de mentir ni interpretar, solo observar y absorver).
lluna (15:12:18 17/03/2008)
en veritat el nom de dada va ser a potra. L'home que se'l va inventar va agafar el diccionari i la primera paraula que va trobar va ser "dada" que en francès vol dir balbuceig d'un nadó.
T'estimooooooooooooooo!! Graz...ja!
Tots els comentaris estan moderats per l'administrador del Blog
Última visita:
00:15:05 03/09/2010