Mostly Martha vs. No Reservations. » Article de Lîtus blog

Mostly Martha vs. No Reservations.

Autor: Carles Araguz López, Publicat: 00:58:00 06/06/2008

___Cinematogràficament parlant, la tipologia culinària de films sempre ha estat present al llarg de molts anys. En són un exemple Delicatessen, Como agua para chocolate, Chocolat, o el darrer èxit Ratatouille. Són pel·lícules que, ambientades en una cuina professional, domèstica, normal o esbojarrada, ens endinsen en l’aromàtic món de la cuina; ens ensenyen les intimitats dels cuiners i ens arrosseguen fins a les profunditats dels grans plats. Deliciosa Martha (Mostly Martha, 2001) i Sin Reservas (No Reservations, 2007) són dues d’aquestes pel·lícules.

___De fet, podríem dir que es tracta d’una sola producció amb algunes variacions. La filla primogènita de l’argument és Deliciosa Martha. Aquesta transcorre a Alemanya, on Martha Klein, una distingida xef d’un restaurant d’èxit, es veu inundada per la necessitat de fer-se càrrec de la filla de la seva germana, morta en un accident. La història, barreja aquesta situació amb la competència professional que sofreix la protagonista per l’arribada d’un nou xef italià a la seva cuina. Martha, la cuinera, és un personatge sol i profundament introvertit protagonitzat per Martina Gedeck. El romanticisme dels fogons, la tristesa, i l’agradable sentit del humor italià, es fusionen a la perfecció fent d’aquesta, una magnífica pel·lícula. La producció de nacionalitat alemanya, austríaca, italiana i suïssa, dirigida per Sandra Nettelbeck va estrenar-se al 2002 sota el títol de “Drei sterne” o “Bella Martha”, tot i que el títol internacional és “Mostly Martha”.

___Per altra banda, tenim Sin Reservas, un plagi nord-americà per a tots els públics. El film americà, conté gairebé tot el guió de Deliciosa Martha, però és el típic i tòpic film americà. No Reservations, passa del model de drama amb un toc d’humor de la versió alemanya, per guanyar en comèdia romàntica sui generis. De fet, val la pena comentar les diferències i semblances, i veure com Scott Hicks, s’ho ha posat molt fàcil a l’hora de dirigir el muntatge.
Per començar, els guionistes de la còpia americana, van decidir canviar substancialment els noms i alterar el final. La Martha, esdevé la xef Kate (Catherine Zeta-Jones), en Mario (Sergio Castellitto), el cuiner italià simpaticot i agradable, es converteix en el fashion Nick (Aaron Eckhart), i la neboda de la Martha, que acaba de perdre la mare, Lina (Maxime Foerste), passa a ser la agradable Zoe interpretada per la jove Avigail Breslin (Little Miss Sunshine).

___La historia és la mateixa, però el contingut, les formes, són “a l’estil americà”. La cuinera Martha és una dona tancada en si mateixa, sense amics, sense vida social, només es dedica a la cuina. L’actriu que li dóna vida al personatge va fer una grandíssima feina, aconseguint una Martha simple i profundament trista. La xef Kate, per altra banda, és una dona moderna, també una mica introvertida, tot i que l’adjectiu que és mereix és seria, treballadora i arrogant en alguns moments. La alemanya es mostra molt més humana; un personatge molt més proper. Totes dues van a teràpia amb un psicòleg: un psicòleg a la primera versió, i un aprofitat que es deleix perquè la seva pacient cuini per ell, a la segona. Totes dues treballen en un restaurant de categoria (ambdós amb els seus estils corresponents), i tenen una bona relació amb la seva cap, la propietària del restaurant.

___El personatge de la nena és un dels que més canvis ha sofert, després del de la protagonista. La nena de la versió de Mostly Martha té un toc rebel, induït indubtablement per la situació emocional que pateix, és un personatge apocat, lleugerament pusil·lànime, mentre que la Zoe, la nena de la versió de No Reservations, és molt més nena normal i corrent, entristida per la pèrdua de la seva mare.

___És cert per això que en totes dues versions hom hi troba moltes coincidències també. Un exemple força curiós és el de la banda sonora: totes dues versions contenen el tema de Paolo Conte "Vieni via con me".
Però què millor que comparar-ho amb els propis ulls. Us proposo que compareu les dues produccions. Simplement, visioneu-les totes dues, una rere l’altra (si pot ser en l’ordre cronològic de producció). Extraieu vosaltres mateixos, les vostres pròpies conclusions. Veurem si estem d’acord...

Bon profit!

Agefir a